COVID-19 i salut mental

Per Carla Fontao | Valor Positiu + Psicoteràpia

Com ja sabem, el coronavirus ha deixat, està deixant i deixarà marques a escala mundial, així com cicatrius importants en l’àmbit de la salut emocional en moltes persones.

Gran part de la població ha experimentat canvis importants en la seva vida quotidiana, en la seva manera de pensar, relacionar-se, sentir… De fet, aquesta pandèmia ha requerit que es manifestin i que s’exigeixin noves formes i estratègies d’adaptació i d’afrontament.

Seguint a l’OMS (2020), i també una revisió acabada de publicar a The Lancet, els principals impactes que es preveuen en l’àmbit psicològic són l’augment de l’ansietat i l’estrès, l’augment de la soledat, la depressió, el consum de substàncies tòxiques, les conductes autolesives, el joc patològic… i altres riscos psicosocials (Holmes et al., 2020).

L’aïllament i el distanciament social que ha portat el confinament, també fan pensar que puguin comportar conseqüències com per exemple la desconnexió social.

I no parlem de les pèrdues personals i socioeconòmiques (pèrdues de persones importants, de llocs de treball, manca d’habitatges, ruptures familiars…), les quals també repercutiran de manera directa en l’estat de salut mental de tota la població.

Cal saber però que dins del que podem començar a preveure, tindrem diverses reaccions i necessitats depenent dels múltiples factors personals i externs de cada persona.

Hi haurà gent que mitjançant els seus propis recursos i suport de la seva xarxa social i familiar, podran fer front a totes les situacions adverses amb les quals es trobin.

I d’altra gent que, ja sigui perquè són més vulnerables, perquè es troben en situació de risc, perquè no disposen de recursos i/o xarxa de suport… hagin de menester suport i assistència psicològica

Cal que parem un moment i ens preguntem: com estem?, quins pensaments són els que apareixen més recurrentment?, com ens sentim al llarg del dia?, què passa quan anem a dormir?, i quan ens llevem?, quines sensacions físiques/corporals notem i quin significat poden tenir?…

En aquests moments pot ser habitual que les respostes girin al voltant de la incertesa, la preocupació, el neguit, l’angoixa… reactius a motius diversos com la salut, l’economia, la família

La por, la tristesa, l’enuig… són emocions que ens acompanyen aquests dies, a TOTS. I és el més normal i sa del món. Estem davant d’una situació desconeguda que s’escapa del nostre control i el nostre cos reacciona. Les reaccions poden ser diverses, la intensitat d’aquestes també, i tot, està bé. Però hem de ser conscients que tot i que la situació és “incontrolable”, nosaltres podem gestionar el nostre benestar, les nostres decisions, les nostres emocions… com?

Primer de tot, parant i escoltant-nos: Identificar què es mou dins nostre, posar-li nom i donar-li un significat.

Després, és important que validem i normalitzem allò que aparegui. Deixant-nos tants espais i moments de buidatge com necessitem.

A continuació, caldria que ens preguntéssim què necessitem? Sabem que no podem canviar la situació però segurament podem millorar el moment. No podem canviar les onades, però podem aprendre a fer surf! Si sabem què necessitem, sabrem com podrem estar millor.

A partir d’aquí és moment de posar-nos mans a l’obra o demanar suport i ajuda si creiem que el que necessitem la requereix.

Recordar que totes les emocions desagradables són útils i tenen la seva funció. Per tant, hem d’evitar voler-ne fugir, apartar-les o separar-nos d’aquestes. Si hi són és per algun motiu. La tristesa ens ajuda “parar” per tal que puguem reflexionar sobre el que està passant i recuperar energies. L’enuig ens ajuda a defensar els nostres drets davant les injustícies. La por ens salva de molts perills. Insisteixo en el fet que cal donar-los-hi un espai i conversar amb elles per tal de donar-los el que necessiten.

Així i tot, si creiem que aquestes són desproporcionades, massa intenses, o no funcionals/desadaptatives, podem sol·licitar assessorament i/o ajuda psicològica

“En situacions anormals, una resposta anormal, és una conducta normal.”

Victor Frankl

Leave a Reply

%d bloggers like this: