I si parlem d’ACTITUD?

Per Artur Comas Blanch | Valor Positiu + Coaching

Us convido a parar i reflexionar uns moments al voltant d’aquest concepte tant habitual com inquietant: l’actitud. Abans de seguir, però, deixeu-me que us pregunti: com esteu? I no és que em serveixen de massa les respostes habituals de “bé” o “anar fent”, precisament. Com us trobeu? Què us preocupa ara mateix? Dediqueu-vos uns instants, va!

A algú li semblarà absurd però estic convençut que més d’un “despistat” acaba d’adonar-se que potser feia massa que no es preguntava res d’això. De fet, m’atreviria a dir que és una situació molt estesa actualment. Estem tant acostumats a pensar que ens oblidem de sentir! I així fem i desfem, sense saber del cert què s’amaga més enllà dels nostres pensaments, amb quina intensitat es fa sentir o fins i tot com repercuteix en el nostre dia a dia. De totes maneres, de tot plegat en podem extreure sempre bones notícies.

Si el titular d’aquest article fa referència a l’actitud… Què hi té a veure amb tot això?

Deixant de banda definicions més o menys encertades, estic convençut que es tracta d’un dels elements que més influeixen a l’hora d’enfocar el nostre dia a dia. De fet, no podem oblidar que les actituds que formen part de nosaltres són apreses, directa o indirectament, a través del nostre entorn. Per tant, hem de poder ajustar-les o fins i tot canviar-les segons la nostra situació. Començar el dia sense ganes de res, queixar-se de qualsevol cosa que pugui anar-nos en contra, esperar que res del que necessitem pugui sortir bé o tants d’altres exemples quotidians com els anteriors poden influir de manera decisiva en si aquell serà un dia positiu per nosaltres (i pels del meu voltant) o no.

Per fer-ho possible cal ser conscients que, en certa mesura, podem decidir quines actituds tendeixen a formar part de nosaltres. De fet, hi ha dues característiques especialment destacades que no voldria passar per alt i que segueixen la línia de la frase anterior:

  1. Depenen de nosaltres: malgrat la influència dels factors externs és evident i inevitable, no podem perdre de vista que el control de la seva gestió i de la seva expressió recau sempre en nosaltres.
  2. No són estables en el temps: seria un error buscar i/o esperar en tot moment el positivisme o aquell. És per això que cal aprendre a entendre i a acceptar que no sempre ens serà fàcil canviar la perspectiva.

Ara que ja ho sabem, què podem fer?

Primer de tot necessitem una estona de calma. Sense pausa no hi ha espai per a la reflexió i, sense aquesta, no podem saber en quin punt ens trobem. A partir d’aquí, escoltem-nos el temps que ens sigui necessari procurant tenir presents en tot moment els 2 punts anteriors i buscant prendre consciència de la nostra situació actual.

En segon lloc cal que identifiquem les nostres il·lusions. Recordar-nos què ens mou, quina és la nostra gasolina pel dia a dia. Sense res pel què lluitar no té sentit aixecar-se del llit, perdem aquella xispa, aquell “no sé què” que es transmet sense saber ben bé com. Curiosament, aquesta tasca només la podem fer nosaltres, individualment. Així doncs, és especialment urgent identificar (o fins i tot reorientar) les nostres fites perquè ens mobilitzin amb més força. Sempre hi ha algun motiu!

I ja per acabar, serà molt important que revisem de tant en tant com estem i què hem fet fins ara per tal d’intentar aprendre tot allò que ens sigui possible. Acceptar els errors i extreure’n les coses a millorar ja implica, de per sí, conviure amb actitud positiva!

Personalment, crec que una actitud positiva és el resultat de la ferma decisió d’escollir com vull relacionar-me respecte el meu món.

T’hi apuntes?

Leave a Reply

%d bloggers like this: